La Molt Miserable incompetència

Ha passat un any de la pitjor emergència de naturalesa ambiental que ha patit el poble valencià i de la tragèdia de més de 200 famílies que va ser agreujada per una gestió pública negligent i una gestió de crisi nefasta per part del govern del ja president en funcions de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

Carlos Mazón en el día de la seua dimissió. EFE/Biel Alino. Font: RTVE.

En el seu moment la població no coneixia, pel que sembla, quina administració tenia les competències en matèria d'emergències. És cert que en qualsevol situació complicada la població tendeix a culpar al govern de torn de la situació que travessa, així que en aquesta ocasió la majoria va culpar a Mazón, però també va haver-hi uns quants que van culpar a Pedro Sánchez. Fins i tot, després de la dimissió del president autonòmic, el cap de l'Executiu espanyol ha estat nominat per a dimitir.

No obstant això, a alguns se’ns ocorren altres noms que poden aparéixer en la llista de dimissions tan interessant abans que Sánchez. No es pot oblidar tan innocentment que dins del govern valencià no hi haja ningú més que haja de dimitir. D'entrada, es podria dir que tots els seus membres, ja que les competències en matèria d'emergències en un nivell d'alerta 1 i 2 romanen sota la direcció de les comunitats autònomes. És a dir, el Consell de la Generalitat Valenciana havia d'assumir la direcció de la gestió de l'emergència provocada per la dana d'octubre de 2024.

Es demanava la dimissió de Mazón i el seu govern, en primer lloc, per la gestió prèvia i durant eixa jornada, podent incloure els següents motius: la falta de previsió, la falta d'activació dels protocols i mecanismes d'emergència adequats als avisos de pluges torrencials, la falta de comunicació i coordinació amb altres entitats, l'absència del màxim responsable a la reunió del CECOPI o la resposta tardana a la catàstrofe quan en molts municipis ja hi havia víctimes mortals. Aquesta última és precisament la cúspide de les exigències d'assumpció de responsabilitats que se li exigien i el motiu principal pel qual havia de dimitir.

En segon lloc, també s'exigia la seua dimissió per les actituds polítiques posteriors: les recurrents mentides, les diferents versions de l'ocorregut, l'absència de transparència, la derivació de les responsabilitats a altres organismes que van ser precisament els que li van recomanar prendre mesures amb més antelació i el seu menyspreu continuat a les famílies de les víctimes mortals de la tragèdia. Probablement ens deixem alguna cosa, però comptant tot això titllar a Mazón de miserable fa curt.

És indubtable que moltes morts es podrien haver evitat si l'alerta s'hagués enviat amb més antelació. Eixe sistema hauria servit perquè molta gent es mantingués fora de perill en rebre-la abans de les 20.11 hores, quan finalment es va enviar.

Així i tot, des de la dimissió del Molt Miserable president el passat 3 de novembre, qualsevol podia veure imatges promogudes per agitadors o escrits en xarxes socials que han aprofitat el moment (com qualsevol altre) demanant la dimissió de Sánchez, acusant-lo de determinades “culpes” com, per exemple: no decretar l'estat d'alarma malgrat l'elevat nombre de morts, tardar 4 dies a enviar a l'Exèrcit a València, rebutjar l'ajuda estrangera de bombers i militars, de no avisar després de desenes d'alertes, de no aplicar la llei de seguretat nacional que l'obligava a socórrer als afectats, de demolir preses i prohibir la neteja de boscos, de no tancar el Congrés per a votar l'"assalt" de RTVE mentre la població valenciana moria… Heus ací, un altre llistat interessant.

Davant aquestes culpes, hem trobat diferents tipus d’assumptes a tenir en compte que fan referència al context de la dana, siguen o no específics en la matèria que estem tractant. En primer lloc, els que indubtablement serien responsabilitat del Consell de la Generalitat Valenciana:

  • Mai es va activar el nivell d'alerta 3, la competència per a socórrer a la ciutadania corresponia a la Generalitat Valenciana. El Govern central només podria intervindre sota la seua direcció en cas que es declarés el nivell 3 o l'emergència nacional, i fer-ho hauria suposat una intromissió en l'autonomia valenciana.
  • La sol·licitud de col·laboració internacional (ajuda exterior o reforços) corresponia en eixos instants a l'autoritat autonòmica. És a dir, el Govern espanyol no podia actuar unilateralment fins que la Generalitat ho demanés formalment. És cert que en un primer moment el Ministeri de l'Interior va comunicar que no feia falta l’ajuda estrangera perquè s'estava coordinant i mobilitzant a l'Exèrcit. Tot i això, l'1 de novembre van ser acceptats. A més, la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, va fer oferiments de recursos com l'activació de la Unitat Militar d'Emergències (UME) a les 12.20 h i de nou a les 14.06 h, però sembla que fou ignorada.
  • Segons l'article 12.2 de la llei de protecció civil, la Generalitat Valenciana té la competència sobre avisos a la població, control d'accessos, mesures d'autoprotecció i confinament i evacuacions o aïllaments. No cal afegir molt més al respecte.

En segon lloc, trobem els assumptes dels quals el Govern espanyol havia de responsabilitzar-se:

  • El Govern va avaluar la situació sobre les comunicacions i els accessos a les zones afectades i es va decidir l'activació dels primers 500 efectius de l'Exèrcit l'1 de novembre com a resposta inicial i, posteriorment, el president Sánchez va anunciar l'enviament d'altres 5.000 militars juntament amb 5.000 agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil el 2 de novembre.
  • La Radiotelevisió Espanyola (RTVE), va desmentir oficialment els missatges falsos que circulaven per xarxes socials i que s'atribuïen a aquest mitjà. En concret, va aclarir que mai va publicar informació relacionada amb una suposada demolició de preses o la prohibició de netejar els boscos com a causa de les inundacions per part del Govern espanyol. Era una faula.
  • És cert que el Congrés dels Diputats va mantenir un ple urgent per a convalidar el decret llei de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) i tal vegada no haguera sigut incorrecte ajornar-lo, però, en qualsevol cas, ens preguntem si es podria considerar prou greu com per a demanar la dimissió de Sánchez per això, ja que la gestió d'emergències no depén del Congrés. Els equips encarregats continuaven treballant-hi i tampoc hauria alterat l'arribada de mitjans de rescat, l'enviament d’efectius o l'emissió d'alertes. Per tant, entenem que es queda en una qüestió simbòlica.

A vegades es presenta informació basada en la realitat, però que s'utilitza per a danyar a persones, grups socials, organitzacions o nacions que en Comunicació Política coneixem com “mal-information”. Aquest és un mecanisme molt usat per a guanyar suport amb deslleialtat amb la veritat i una intenció profundament maliciosa, amb paraules que ressalten com “assalt”, que modalitzen molt el que es diu.

Hem intentat aclarir quin organisme tenia les competències en matèria d'emergències, quins són els motius pels quals s'exigia la dimissió de Mazón i fins i tot el que queda exigit com a següent pas és el seu ingrés a la presó i la convocatòria d’eleccions perquè el poble valencià decidisca el seu futur. No té molt de trellat que el màxim responsable de la tragèdia marxe sense més repercussions i es queden els consellers i conselleres que aquest va designar.

Per tant, el que cal és continuar demanant responsabilitats al Consell fins a la convocatòria de noves eleccions perquè el poble valencià decidisca el seu futur i allunyar-se de la culpabilització a Sánchez. Fer-ho d'una altra manera implicaria equiparar a tots dos al mateix nivell de responsabilitat política i també suposaria deixar en mans de Madrid l'elecció del nou president de la Generalitat Valenciana.



Referències:

Gil, J. (26 de marzo de 2025) La Fiscalía respalda que no se investigue al Gobierno por la dana y destaca la “competencia exclusiva” de la Generalitat. El País. https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-03-26/la-fiscalia-respalda-que-no-se-investigue-al-gobierno-por-la-dana.html

Maldita.es (3 de noviembre de 2024). Qué sabemos del rechazo de bomberos y otros medios de otras comunidades o internacionales a la Comunidad Valenciana. https://maldita.es/malditobulo/20241103/ayuda-internacional-autonomica-dana-valencia-mazon/

Mariño, M. (2 de noviembre de 2024). Sánchez envía a Valencia 5.000 militares más e insta a Mazón a que “si necesita más recursos que los pida”. elPeriódico. https://www.elperiodico.com/es/politica/20241102/sanchez-dana-ejercito-valencia-111206418

Parada, A. (28 de octubre de 2025). El 112 confirma que el Gobierno central reclamó enviar el ES Alert por la dana a las 18.35 horas. El Huffpost. https://www.huffingtonpost.es/politica/112-confirma-gobierno-central-reclamo-enviar-alert-dana-hora-y-media-antes-18-45.html

Peña, P. (11 de noviembre de 2024). RTVE no ha publicado este mensaje relacionando la DANA en Valencia con la destrucción de presas. VerificaRTVE. https://www.rtve.es/noticias/20241111/falso-rtve-mensaje-relacionando-dana-valencia-con-destruccion-presas/16325437.shtml


Legislació:

Generalitat Valenciana. (23 de novembre de 2010). Llei 13/2010, de protecció civil i gestió d’emergències. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 6405, de 25 de novembre de 2010; Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 300, de 10 de desembre de 2010. https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2010/11/23/13

Jefatura de l’Estat. (9 de juliol de 2015). Llei 17/2015, del sistema nacional de protecció civil. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 164, de 10 de juliol de 2015. https://www.boe.es/eli/es/l/2015/07/09/17/con

Comentaris