Israel, premi de la infàmia del segle XXI

Alguns grups -fins i tot parlamentaris, encara que siga per la seua simple presència en les institucions i no per la seua capacitat d'arribar a acords amb la part contrària-, per alguna raó que, per descomptat, està completament allunyada de l'empatia, són partidaris de fer costat a Israel en la seua activitat armada contra Palestina. O, més ben dit, en el genocidi que estan perpetuant contra tota la seua població.

Cal indicar que les investigacions especialitzades confirmen que aquest episodi és un genocidi. Així ho determina, per exemple, l'Associació Internacional d'Acadèmics del Genocidi (IAGS). També queda clar a l'informe Legal analysis of the conduct of Israel in Gaza pursuant to the Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide, publicat per la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'Organització de les Nacions Unides el passat 16 de setembre. En aquest document de 72 pàgines, la comissió conclou que l'Estat d'Israel està cometent un genocidi contra la població palestina.

La relatora de l'ONU sobre Palestina, Francesca Albanese, elevava les xifres oficials de l'autoritat Palestina fins als 680.000 persones assassinades per Israel, entre les quals calcula que hi ha 380.000 menors de cinc anys, 1.581 sanitaris, 252 periodistes i 346 treballadors de Nacions Unides. A més, indicava 10.000 persones palestines detingudes de manera arbitrària i 40.000 desplaçades de manera forçosa.

D'altra banda, la mateixa Cort Penal Internacional que encara no assenyala a aquesta destrucció física, política, social i cultural com a genocidi, va emetre una ordre d'arrest contra Benjamin Netanyahu per crims de guerra i de lesa humanitat el 21 de novembre de 2024. Això crida l'atenció perquè sota qualsevol sistema coherent se li hauria detingut. No obstant això, el primer ministre d'Israel va intervenir davant l'Assemblea de l'ONU el passat 26 de setembre, sent aquest només un exemple més en el qual es coneix amb anterioritat la seua ubicació i, per tant, una situació que facilitaria la seua captura. Per a què existeix aquest tribunal si no es compleixen les seues ordres de detenció?

Hi ha els qui aquesta situació ens ompli d'impotència, i és que en una situació així sembla lògic que no hi ha oposició. Quin demòcrata es posicionaria al costat de qui intenta superar el paper que va tenir el nazisme al segle XX? Però, la qüestió és que també hi ha els qui defensen el "dret" d'Israel a defensar la seua nació. La qüestió és: de què? Si és precisament aquest país el que està envaint el territori palestí, el que bloqueja el subministrament de recursos, el que mata a menors indefensos i el que suposa una amenaça per a les persones voluntàries de la Global Sumud Flotilla, embarcació que representa la major exposició de solidaritat internacional.

El relat de l'Estat d'Israel per a intentar defensar-se d'aquestes acusacions consisteix a assenyalar que aquelles persones que denunciem la infàmia que estan cometent som “antisemites” i intenten donar-li la volta a la truita dient que van ser els palestins els culpables de les conseqüències que van patir els jueus amb el nazisme. Hi ha els qui tenen la capacitat de crear universos paral·lels bastant treballada.

Els seus defensors a Espanya esmenten “el mal que fan els palestins a les persones LGTBI” o “el tracte desigual a les dones” o perquè "és l'única democràcia d'Orient Mitjà", entre altres qüestions que tampoc és necessari comentar perquè aquestes causes sembla que només els importen si suposen un greuge en països estrangers. En qualsevol cas, estan comparant ous amb caragols. No som ací per a denunciar les discriminacions que puguen donar-se, sinó una violació del dret internacional que pateix el poble palestí.

Netanyahu elogia a Trump i assegura que és el "millor amic que Israel ha tingut mai". Font: RTVE.

Uns ho faran per racisme i xenofòbia, sent l'aliat una sucursal estatunidenca contra el poble musulmà que entenc que, segons ells, dificulta la integració europea; uns altres, per la seua obsessió sistemàtica de posicionar-se en contra de la postura que mantinga el Govern de coalició, siga quina siga, i, molt especialment, la de Sánchez. El seu odi cap al president és una qüestió digna d'estudi sociològic. Clar que també és possible que es donen les dues alhora.

Per descomptat, aquesta gent no aconsegueix entendre les raons per les quals els moviments democràtics eixen tots junts a defensar a Palestina. Sembla que pensen que ho fan per contraposar-se a la cultura occidental, tenint en compte que creen en les teories conspiratives com la del Gran Reemplaçament. La seua ceguesa ve alimentada per posicions ultres que desgraciadament la dreta parlamentària està assumint. Poca diferència hi ha hui entre els partits in i els outsiders de dretes.

En definitiva, hi ha els qui es mouen per grans sentiments d'amor cap a la humanitat i els qui es mouen per sentiments de maldat. No hi ha terme mitjà quan del que es tracta és de salvar vides humanes i de la dignitat de totes les persones i, lògicament, qui estiga en contra d'això són persones que mereixen el nostre major rebuig.

Amb tot, el règim d'Israel s'ha convertit en el successor de la reputació de l'Alemanya nazi i es podria guanyar el premi de la infàmia d'aquest segle. És un monstre que, si en algun moment deixa de ser-ho, es veurà en un espill i comprendran a l'instant que no formen part del costat correcte de la història, la qual cosa sempre li perseguirà i haurà de demanar perdó, encara que això no repare el mal que estan infligint.